Sobre els centres de primaria adscrits a centres d’ESO (2)

Per aclarir l’anterior entrada res millor que un cas pràctic, un exemple molt simplificat, però molt real:

Imaginem 2 municipis:
– municipi A, petit, que només te escola pública de Primària.
– municipi B, més gran. Te una escola pública d’ESO i una escola concertada d’ESO
Imaginem 2 famílies dels municipi A amb 2 nens que han acabat la primaria i han de començar l’ESO

La Generalitat te una relació d’escoles de municipis petits, dels tipus A, cada una adscrita a una escola pública d’un municipi del tipus B, per tal de que els nens pugues estudiar l’ESO.

Aquest és el teatre on ens mourem:
Ara, l’escola (pública) de referència del municipi B te 2 places disponibles pel següent curs.

CAS 1:
Si les 2 famílies del municipi A no especifiquen cap prioritat els seus fills seran matriculats automàticament en l’escola de referencia en el municipi B i la Generalitat pagarà el transport entre municipis i el dinar si l’escola fa jornada partida.

CAS 2:
Una família del municipi A demana que el seu fill sigui escolaritzat en l’escola concertada del municipi B. La Generalitat pagarà transport i dinar de la família 1 (pública) però la família 2 (concertada) s’ho tindrà que pagar de la seva butxaca. Cap dret.

CAS 3:
Igual que en el CAS 1, però només hi ha 1 vacant a l’escola pública d’ESO. La Generalitat assigna 1 nen a l’escola pública i 1 altre a la concertada. La Generalitat pagarà transport i dinar a ambdues famílies!

Segons la ment perversa del legislador, i del govern de torn, la família que s’atreveix a exercir el seu dret a escollir escola concertada pel seu fill, dret molt restringit, és una família rica i no ha de necessitar cap suport, excepte que sigui la Generalitat la que els assigni una escola concertada.

La més gran ironia és que la ESO vol dir Ensenyament Secundari Obligatori, i gratuït !

La Constitución española, que és esgrimida sense descans quan interessa al poder també pot utilitzar-se al contrari:

Artículo 27

1. Todos tienen el derecho a la educación. Se reconoce la libertad de enseñanza.

2. La educación tendrá por objeto el pleno desarrollo de la personalidad humana en el respeto a los principios democráticos de convivencia y a los derechos y libertades fundamentales.

3. Los poderes públicos garantizan el derecho que asiste a los padres para que sus hijos reciban la formación religiosa y moral que esté de acuerdo con sus propias convicciones.

4. La enseñanza básica es obligatoria y gratuita.

5. Los poderes públicos garantizan el derecho de todos a la educación, mediante una programación general de la enseñanza, con participación efectiva de todos los sectores afectados y la creación de centros docentes.

6. Se reconoce a las personas físicas y jurídicas la libertad de creación de centros docentes, dentro del respeto a los principios constitucionales.

7. Los profesores, los padres y, en su caso, los alumnos intervendrán en el control y gestión de todos los centros sostenidos por la Administración con fondos públicos, en los términos que la ley establezca.

8. Los poderes públicos inspeccionarán y homologarán el sistema educativo para garantizar el cumplimiento de las leyes.

9. Los poderes públicos ayudarán a los centros docentes que reúnan los requisitos que la ley establezca.

10. Se reconoce la autonomía de las Universidades, en los términos que la ley establezca.

i

Artículo 14

Los españoles son iguales ante la ley, sin que pueda prevalecer discriminación alguna por razón de nacimiento, raza, sexo, religión, opinión o cualquier otra condición o circunstancia personal o social.

Doncs no, l’article 14, que diu el que diu, es reinterpretat en el seu senti contrari: tots no som iguals. Vergonya!

I l’article 27.4 és un altre vergonya històrica: l’ensenyament obligatori i gratuït mai ha estat gratuït. Diputats i governs molt ocupats enviant satèl·lits a l’espai (no dic que no s’hagi de fer però no conec cap llei que ens obligui). El que si està escrit en infinitat de lleis és que l’ensenyament obligatori és gratuït, o sigui que les escoles públiques i concertades no poden cobrar ni 1 €.

I dels articles 27.8 i 27.9 doncs una simple declaració d’intencions, de bones intencions.

I aquí estem, 43 anys després de la CE i amb diverses lleis d’educació, diputats i governs mirant cap un altre banda mentre incompleixen les lleis