Imaginem 5 veïns que viuen sols. Cadascú a casa seva.
Apliquem les tarifes del meu ajuntament “Ordenança Fiscal núm. 30 TAXA PEL SUBMINISTRAMENT D’AIGUA”, per exemple:
El que veiem primer es que:
Article 5. Beneficis fiscals
1. No s’aplicaran exempcions, bonificacions ni reduccions per a la determinació del deute tributari que els subjectes passius hagin de satisfer per aquesta taxa.
2. Malgrat el disposat a l’apartat anterior, a l’article 6.2 d’aquesta Ordenança es contenen tarifes reduïdes aplicables quan els subjectes passius acreditin escassa capacitat econòmica.
Imaginem que gasten 12 m3. mensuals, que segons l’ordenança fiscal costen 1,15 €/m3. En total cada veí pagaria 13.8 € mensuals. Entre tots 5 pagarien 69€ per 60 m3. Ep! Si gastes menys és igual, per que sempre pagues el mínim de 12 m3/mes.
Ara imaginem que aquestes mateixes 5 persones compartissin habitatge i fessin el mateix consum mensual: 12*5=60 m3.
Aplicant la tarifa resultaria que pels primers 12 m3. a 1.15 €/mes pagarien 13,8 €, pels següents 8 m3. a 2.60 €/mes pagarien 20,80 €, i pels 40 m3. restants a 3.65 €/m3. pagarien 146 €. En total les mateixes persones pagarien 180.6 €. per 60 m3. Gairebé el triple!
Això només per l’aigua! Encara falten tributs varis que pugen tant o més que el cost per l’aigua.
Quina és la lògica? Justícia o negoci? Negoci!